Anàlisi de la Reforma Educativa (3+2)

De nou, amb la mateixa excusa -la internacionalització- de les anteriors reestructuracions de la ensenyança universitària se segueix avançant a obstaculitzar l'accés (i la permanència) de la classe treballadora a les universitats.

Els Graus Universitaris implantats en el Pla Bolonya tenen una durada de 4 anys (240 ECTS), aquests van suposar la desaparició de les antigues Llicenciatures (i equivalents) i l'aparició d'alguns Màster necessaris per a exercir determinades professions. És amb la nova reforma amb la qual açò es convertirà en la norma.

Amb la nova reforma, les universitats podran crear graus que oscil·len entre els 180 ECTS (3 anys) i els 240 ECTS, però en el cas de professions regulades, és el Govern el que estableix les condicions. Per tant, la flexibilització pregonada no és tal cosa. No obstant açò, sí veurem augmentar la competència entre universitats públiques amb els seus plans d'estudis diferenciats. Aquesta competència possibilita la major presència d'empreses i finançament privat.

Per als nous Graus la reforma diu:

“[...]prevalguen els continguts generalistes i de formació bàsica en els plans d'estudis de títols de Grau[...]”

És a dir, es pretén que els nous Graus no formen suficientment per a l'acompliment d'una professió i així, fer imprescindible els Màster (2 anys) per a adquirir coneixements especialitzats. Açò ens porta a un gran encariment de l'ensenyament universitari, ja que el crèdit (ECTS) a Espanya és molt més car en els estudis de Màster. A més, l'accés a beques en els estudis de Màster és menys accessible.

Com veiem, la nova reforma encarirà els estudis substancialment i dificultarà l'accés a determinades professions. Una altra possible conseqüència serà la reducció de professorat, ja que es reduirà la durada dels estudis de grau i per a molts/as estudiants l'estudi d'un Màster serà inaccessible.

I en aqueixa escalada de la dificultat per a completar tots els esglaons educatius, que tenen el Doctorat com la màxima titulació que aconsegueix a reajustar aquest decret, les possibilitats d'un alumne/a de nou ingrés d'acabar sent doctor/a estaran de nou a la mercè de la seua capacitat econòmica. El complex entramat legal ens obliga a fer referències externes a aquest decret per a entendre amb quines raons podem afirmar que els filtres per a poder fer una tesi doctoral seran majors. Ja en la reforma anterior es col·locava el postgrau escalonat amb l'obligatorietat de cursar un màster universitari previ pas a la realització d'un doctorat canviant la situació anterior dels antics Diploma d'Estudis Avançats (DEA) o “cursos de doctorat”. A més, a l'augment desproporcionat de les taxes universitàries anuals per a l'entrada en un dels nous programes de doctorat regulats pel Reial decret 99/2011 de 28 de gener, se sumen el, sens dubte, insuficient nombre de beques per al desenvolupament d'estudis de recerca. Per posar solament un exemple, en les últimes dues convocatòries del programa de beques de Formació del Personal Universitari (FPU) del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport el nombre de concessions s'ha rebaixat de 950 a 800 per a totes les branques de la ciència i per a totes les institucions universitàries espanyoles. Si a l'augment del preu dels estudis que ja hem esmentat, li afegim la despesa que suposa una tesi doctoral en desplaçaments o material es fa quasi inviable suportar aquesta càrrega econòmica per al gruix de la població sense un finançament extern.

Per tant, quan aquesta reforma educativa trucada del 3 +2 o “reforma Wert” anuncia en el seu article 2 la modificació del Reial decret 99/2011 per a reflectir l'obligatorietat d'haver superat grau i màster, sempre que el còmput de crèdits siga de 300 ECTS, està demostrant ser un instrument per a aconseguir per una última via la reducció del nombre de doctors/as.

No ens estranyaria que en un futur proper, quan comencem a patir les conseqüències d'aquesta reforma, ens presenten la solució “màgica” a aquesta problemàtica: les Beques-Préstec. Així obtindran una nova classe treballadora més endeutada i submissa (si cap) que l'actual.

CAP A l'AUTOGESTIÓ

http://ensemad.cnt.es

La responsabilitat és nostra

Actualment, els i les estudiants ens trobem davant d'un panorama desolador pel que fa al nostre futur. Les reformes educatives realitzades en els últims anys dificulten cada vegada més l'accés per part de la classe treballadora a l'educació.

La reforma de l'educació realitzada per l'anterior govern destrossa la qualitat de la mateixa reduint el professorat i reduint els diners destinats en un 30%. S'augmenta significativament el cost de les matrícules de la universitat alhora que s'endureixen els requisits per aconseguir ser beneficiari d'una beca. Augmenta la càrrega horària de religió i es permet l'existència de centres que segreguin per raó de sexe. Disminueix la democràcia dins dels col·legis en donar-li més poder al director, que serà elegit principalment per l'administració pública alhora que el consell escolar passa a ser un simple òrgan consultiu limitant a avaluar i informar. A més, no hem d'oblidar que això forma part d'un procés de privatització, de l'educació declarat obertament pel govern actual que pretén fer de drets, com l'educació i la sanitat, negocis rendibles per a empresaris sense cap escrúpol.

Aquests són alguns dels motius per anar a la vaga, consentiràs rebre aquest tipus d'educació?

ORGANITZA'T I LLUITA

La llei mordassa: silenciar la resposta a la crisi

Multes per participar en manifestacions espontànies i sense cap aldarull, multes per manifestar-se davant d’un Parlament, o per ocupar pacíficament un CAP o una oficina bancària, multes per fer un “escrache”, multes per ocupar espais abandonats, multes per gravar actuacions policials o mostrar “manca de respecte” a un policia. Les multes van dels 100 als 600.000 euros i són sancions administratives, és a dir fora de control judicial. La policia a més tindrà carta blanca per fer identificacions i registres sense respectar el principi bàsic de no discrimiació per perfil ètnic.

El govern del PP proclama que la crisi econòmica s’ha acabat però, de fet, es prepara pel contrari. El capitalisme és incapaç de superar la crisi i es preparen més retallades contra els treballadors/es i les classes populars, saben que les tensions socials aniran a més i aquesta és una llei preventiva per fer callar la resposta: la llei Mordassa, que ja ha estat aprovada al Parlament i pot ser validada al Senat en les properes setmanes. La llei amenaça els drets fonamentals de reunió i manifestació i suposa un dels retrocessos en llibertats i drets democràtics més greu des de la Transició al règim de la Monarquia, heretat del franquisme.

A el govern vol caps de turc, com en l’operació policial d’aquesta setmana contra col.lectius anarquistes. O alimentant la paranoia de la “invasió” subsahariana a les tanques de Ceuta i Melilla. La llei també pretén legalitzar les anomenades expulsions en calent, que impedeixen el ja limitadíssim dret dels migrants a buscar protecció i asil en cas de persecucíó. Amb les imatges amb què cada dia ens matxaquen dels “assalts” (?!) a les tanques i sense amagar la vergonyosa col.laboració a cop de porra de la guàrdia civil i les forces especials marroquines contra els joves que només pretenen guanyar-se un futur a Europa, el PP dóna ales al feixisme. Mentre criminalitza l’anarquisme, rebaixa els grups neonazis a la categoria de “bandes”, com hem vist en el cas de l’assassinat del seguidor dels Riazor Blues.

http://tercerainformacion.es/spip.php?article78984

No ens faran callar! Fora la llei Mordassa!

LLIBERTAT DETINGUDES A L'OPERACIÓ PANDORA

No a les expulsions en calent. Derogació de la Llei d’Estrangeria!

Manifest 19F 2015. Desobeïnt les vostres lleis!

Amb la llei mordassa i el nou codi penal, el carrer és la presó. Juntes sense por desobeint les vostres lleis!

Als darrers anys, els moviments socials i les persones hem començat a teixir una sèrie de xarxes de construcció i de resistència cada dia més organitzades i més directes. Organitzades perquè hem creat sinergies que s’han traslladat a espais de debat i lluita comuns. Directes perquè hem començat a assenyalar al responsable directe de la creixent misèria, desesperació, opressió, explotació… el sistema socioeconòmic heteropatriarcal i el capitalista i els seus botxins en la terra (governants, bancs, mitjans de comunicació, cossos repressius, etc.).

Els exemples potser més visibles han estat algunes conseqüències del moviment 15M, les PAH i els seus “escarnis” i Obres Socials, les Vagues de treballadores o estudiants, les assembles de barri o anticapitalistes, els Centres Socials, l’enfortiment del moviment feminista… Brots, tots ells, sorgits fóra de la lògica “partitocràcica” tradicional, i més bé nascuts de l’autoorganització popular i autònoma. És contra aquests brots que l’Estat ha creat aquestes reformes repressives. En conclusió, podríem dir que cada dia més el Poble ha començat a dir prou a tanta misèria i ha decidit perdre la por. I això, sobretot el fet d’anar perdent la por, és el que més tem l’estat espanyol i el que ha decidit combatre. Com? Recuperant la por.

La regeneració de la por. Prendre els carrers. Traure’ns a nosaltres d’ells. Controlar les nostres vides i les nostres lluites… Eixos són els objectius de l’Estat com a extensió del sistema de dominació, i és per això que ha creat la nova Llei de Seguretat Ciutadana i la reforma del Codi Penal, junt a altres estratègies centrades en perpetuar l’ordre establert.

Amb aquesta reforma, desapareixen les “faltes” (infraccions menors que no suposen càrrega penal com presó o antecedents) i algunes d’aquestes passen a ser considerades “delictes lleus”, amb la qual cosa el càstig al que ells consideren “desordres públics”, per exemple, passa a ser considerat delicte penal jurídicament. Moltes altres “accions” que abans eren considerades faltes ara són recollides com a infraccions administratives a la nova llei de Seguretat Ciutadana (Llei Mordassa), actualitzades i especificades tenint en compte les noves formes de lluita dels col·lectius i els moviments socials. D’aquesta manera, els escarnis de la PAH, les accions als parlaments o congressos, les concentracions no comunicades, l’ofensa a Espanya, negar-se a identificar-se, jugar o fer esport en un espai públic no autoritzat, l’insult (o el que ells consideren insultant) a les forces repressives i accions tan necessàries com gravar l’actuació abusiva de policies, serà castigat amb sancions desorbitades. Aquesta llei significa tambe la reglamentació i prohibició de moltes activitats culturals, esportives o col·lectives que han fet de la ciutat un espai social, de trobada i per viure. Música al carrer, menjars populars, festes, patinar o anar en bici poden ser actes de desordre públic objecte de multes o denúncies. Amb aquesta llei es criminalitza l’ús col·lectiu i popular dels espais i és un pas més en la integració de l’espai urbà i públic en la lògica i el aprofitament del capitalisme i el control social per a garantir els interessos de les èlits i del mercat.

Que significa tot açò? Que per a qualsevol persona que lluite per canviar aquesta situació, se li impedeix pràcticament utilitzar qualsevol forma de lluita directa o de carrer, donant tot el poder a les forces de seguretat. Volen acabar amb les protestes al carrer. És a dir, volen acabar amb la resistència. Com? Amenaçant-la. Amb la por a perdre-ho tot. Amb repressió i control social absolut.

Malgrat la retirada de l’Avantprojecte de Llei de l’Avortament, les estratègies i presions sobre les dones per mantindre el control del seu cos, amb unes institucions que ens donen l’esquena i amb milers d’hores de treball invisibilitzat, les dones seguim sent objecte d’explotació i repressió. Perquè no podem oblidar que no sols són detencions i empresonaments, patim la repressió quotidiana al dia a dia. Sobretot les dones treballadores, migrades, estudiants o precàries, amb totes les violències masclistes (les més obvies i les invisibles i invisibilitzades) que ofeguen les nostres vides. Les persones immigrants tampoc quedem a banda d’aquesta onada repressiva. Es legalitzen les devolucions en calent, augmenta el control arbitrari de la policia, s’intensifiquen les multes i la persecució de la venda ambulant, etc.

És evident que el primer objectiu que persegueix aquesta nova legislació repressiva és extendre la por per controlar aquesta societat i que ningú lluite perquè res canvie. Però no oblidem que darrere d’aquesta reforma, que ninguna ho dubte, vindran retallades laborals, polítiques i socials més dures que les ja imposades. Que ninguna dubte que si ara callem i traguem, quan desmantellen tots els serveis públics, privatitzen tot, rebaixen salaris, retallen drets… ja no ens quedarà res per combatre-ho. Haurem perdut el carrer. La dictadura serà tan dura (de fet, ja ho és) que sols ens quedarà desaparició o clandestinitat. Si no ho aturem ara, amb una resposta clara i contundent, desobedient i rebel, potser desprès serà massa tard.

Fa ara un any, milers de persones, Juntes Sense Por, vam eixir als carrers de València advertint que l’aprovació d’aquesta llei i la contrarreforma de l’avortament no eren més que el primer pas per iniciar un camí de repressió, control dels nostros cossos i pals contra les persones i moviments que lluiten al dia a dia. Els successius colps repressius marquen una clara tendència d’empresonar les veus dissidents, Alfon o l’Operació Pandora són soles la punta de l’iceberg. Una punta d’iceberg, recolzada en totes les persones preses de l’estat espanyol, estat que destaca per tindre el nombre més gran d’empresonades d’Europa. Demostrant de nou, que les polítiques penitenciàries converteixen a totes les preses en preses polítiques. Un any desprès, ara cal dir PROU. Anem a tombar la llei mordassa, però també anem a estendre la solidaritat amb les companyes represaliades, construint el suport mutu, agafant-les fort. Però, sobretot, tornant a eixir al carrer per combatre la por.

No demanem tornar enrere. No volem aquesta ni altra de les seues lleis repressives. No acceptem aquest estat que anomenen democràtic i que realment és una dictadura encoberta. Volem deixar clar que lluitem per un altre model social que siga realment just, comunitari, lliure i emancipador. I no ens aturarem fins aconseguir-lo.

És per això que fem una crida al conjunts de col·lectius, moviments socials, agents polítics i socials d’aquesta ciutat i d’aquest país per eixir al carrer i desobeir. Juntes. Sense Por.

Perquè si el present és lluita, el futur és nostre!

MANIFESTACIÓ DESOBEDIENT | Dijous 19 de febrer, a les 19.30 h a Plaça de Sant Agustí

http://juntessensepor.noblogs.org/